Anava sent hora de desclassificar esta informació, i quin dia millor que el primer aniversari de les emissions regulars de la ràdio d’À Punt. Des d’Elx i per al món sencer, comence fort:
COLLONS, DOLÇAINES
— Hèctor, 13 de novembre de 2017, una de la matinada.
Així arrancava tot. La mitjanit del 12 al 13 de novembre de 2017, els tècnics d’À Punt reemplaçaven per sorpresa els ensordidors tons de prova als tres dials de les capitals de província per un playlist de música valenciana i falques autopromocionals de la nova ràdio autonòmica valenciana.
Malgrat les intempestives hores, l’À Punt Xat començà a bullir. L’expectació generada pels anys sense mitjans públics valencians arribava en eixos moments a un dels seus màxims: molta gent volia escoltar les proves i no podia perquè les tres freqüències inicials no cobrien ni de lluny la totalitat del territori (fet completament normal, ja que aparentment es van reciclar com millor es va poder els vells equips de Sí Ràdio, abandonats durant anys). I, per descomptat, ni parlem ja dels expatriats valencians.
Hèctor, des de Castelló, va muntar eixa mateixa matinada la primera emissió per internet “privada” utilitzant la seua connexió de fibra òptica i VLC Media Player (hi ha alguna cosa per a la qual no servisca?). Al matí vaig aprofitar que tenia un servidor privat infrautilitzat per a instal·lar i configurar el programari d’streaming Icecast (es podria dir que vaig aprendre a configurar-lo a colps, donat que fins aleshores no l’havia tocat mai). D’esta manera podríem oferir el servei d’una manera més consistent.
Durant eixe primer dia de proves a la ràdio d’À Punt, Hèctor i jo férem el mateix: proves. Mentrestant, Andreu es dedicà a allò que millor sap fer: spam difusió del que teníem entre mans i creació de hype.
Va que ja falta poquissim! Els ultims retocs i podreu escoltar la radio de tots els valencians arreu del mon(ho sentim a la lluna no hi ha cobertura).
— Andreu (@andreumas1995) November 13, 2017
Com l’àudio no s’estava emetent aleshores per la TDT (i de fet no va estar fins aproximadament 36 hores abans de l’inici de les emissions regulars), ens veiem obligats a capturar com poguérem el senyal analògic de l’FM. Hèctor comptava amb un SDR (Software Defined Radio, sintonitzador de ràdio per a l’ordinador amb connexió USB) per capturar i filtrar adequadament el 103.7 FM de Castelló:
Servidor no tenia (aleshores, ara sí) un SDR, així que vaig traure momentàniament de la jubilació un equip de música Panasonic (més avall trobareu una foto) que tenia la sortida d’altaveus una mica distorsionada, però la connexió d’auriculars funcionava bé. El vaig connectar al portàtil i comprovàrem que podíem sintonitzar i reenviar tant el dial d’Alacant com el de Castelló sense massa problemes… aparentment.
El següent pas va ser crear una web molt bàsica amb el reproductor d’àudio HTML5 i poca cosa més. Finalment, després d’hores de proves a corre-cuita i creació d’expectatives, arribà el moment:
El servidor, un minut després, es penjà momentàniament per l’entrada massiva i simultània de tanta gent. Tornà a la vida de seguida, però va quedar en evidència l’ànsia existent.
Els primers problemes
Al poc de començar el servei d’streaming detectàrem que existien problemes amb els oients usuaris de Google Chrome. L’àudio es tallava de manera aleatòria, obligant a recarregar la pàgina per seguir escoltant. Després de molts experiments, la culpa era de VLC Media Player (primer programa que utilitzàrem per convertir el so de l’FM a MP3 abans d’enviar-lo al servidor). Per algun motiu generava corrupcions ocasionals al flux d’àudio que navegadors com Firefox ignoraven però Chrome no. Canviàrem VLC per altre programari especialitzat en streaming i no tinguérem més incidències d’eixe tipus.
Passant a problemes de solució més òbvia, al tercer dia vaig haver de desistir d’enviar el senyal amb el meu portàtil per la incomoditat de treballar amb el cable d’àudio penjant pràcticament entre les cames, així que vaig rescatar altre aparell: un antic ordinador Pentium IV:
Des d’eixe dia i fins que tallàrem les emissions, aquest vetust equip va ser l’encarregat d’enviar arreu del món el senyal del dial 96.5 quan em tocava torn. I, parlant de torns…
Els relleus
Durant els 28 dies i escaig que punxàrem el senyal de l’FM, es produïren un total de 57 relleus. És a dir, 57 “canvis de torn” per enviar el senyal. Això implica que de mitjana cada “torn” durà mig dia, però hi ha moltes excepcions a esta regla. Per exemple, els darrers dies abans de l’inici d’emissions regulars el senyal el vaig enviar jo des d’Elx la major part del temps perquè el 103.7 de Castelló estava completament KO (i el 96.5 d’Alacant sonava terriblement distorsionat, però millor això que res).
I és que el funcionament de les FM durant el període de proves no va contribuir precisament a facilitar-nos la feina. Per exemple, el dia 8 de desembre (a escassament tres dies del llançament oficial), el 103.7 de Castelló va rebentar per enèsima vegada. Jo estava offline, així que Hèctor va punxar com a solució temporal el senyal d’iCat mentre feia una cosa que es convertiria en un mem intern:
Resulta que, amb el cable d’antena enganxat exactament en esta posició, podia rebre el 102.2 de València amb la qualitat justa per reemetre’l. Això sí, a un preu alt: prohibir el pas al seu balcó.
Cal mencionar també que, encara que la majoria de temps el senyal que escoltàveu arribava des de Castelló o Elx, també tinguérem connexions puntuals amb les FM de la Safor i la Costera.
Els espavilats
Apenes dos dies després de començar a reemetre À Punt per Internet, Andreu trobà un lloc web allotjat a Blogspot, ben posicionat a Google i farcit de publicitat que inseria el nostre senyal (no posarem l’URL per raons òbvies). Evidentment no podíem consentir que altres es lucraren quan nosaltres posàvem tots els mitjans i canviàrem l’adreça de l’stream d’àudio, deixant un missatge informatiu a la vella.
El propietari del web, un usuari de Linux andalús (CSI: ELXMÈDIA), ens va obligar a repetir este procés unes quantes vegades, i de les locucions informatives passàrem a detectar quan la reproducció venia específicament d’eixe lloc web, enviant àudios d’este estil.
Provàrem un sistema que blocara la reproducció des de fora del nostre web, però va causar problemes a usuaris d’iOS i d’Explorer/Edge (vaja, quina sorpresa) i el llevàrem en menys de 48 hores, resignant-nos.
La “guerra” amb el lloc web amb ànim de lucre durà fins al mateix dia de l’inici d’emissions: mitja hora abans de començar el primer Al Ras haguérem de canviar l’adreça i desconnectar momentàniament els usuaris que estaven al nostre servidor principal. I, ja que estem, tocar parlar del…
Primer dia d’emissions regulars
À Punt habilità inicialment un web molt cutre bàsic, on només es podia sentir la ràdio. Quedava una mica deslluït comparat amb el disseny del nostre, que ja havia evolucionat de la versió precària inicial a la interfície actual a quatre columnes basada en Material Design.
Encara que existira un streaming oficial, sabíem que molta gent usaria el nostre servei per a escoltar el primer dia, així que muntàrem un segon servidor amb la Raspberry Pi d’Hèctor, replicant la configuració existent al principal.
Pel que fa al web, vaig preparar un repartidor de càrrega bàsic però funcional. La Raspberry es va comportar, tal com podeu veure a la següent imatge:
Per desgràcia, no disposem de les estadístiques detallades de la gent que es connectà a la Raspberry perquè es va corrompre l’emmagatzematge i els registres s’esborraren. Una llàstima.
En tot cas, a les 03:01:34 del 12 de desembre, després de la repetició nocturna d’Al Ras i havent emés complet el primer dia de la ràdio d’À Punt, donàrem per tancat el nostre servei… però només la part referida a l’emissió en directe. Quedava el podcast, però parlarem d’ell més endavant. Ara sí, és hora de veure números.
Show me the money stats
La meua idea inicial era inserir un mapa que mostrara directament un marcador representant cada oient, però he comprovat que són tants que provoca una ralentització terrible a l’hora de moure’s pel mapa o fer zoom. Així i tot, no renuncie a mostrar amb unes captures de pantalla la densitat de la nostra audiència durant eixes setmanes:
A continuació, un mapa interactiu amb recompte d’oients acumulats per zones. Podeu punxar als logos d’À Punt per veure detalls d’eixe oient o als números per fer zoom a una àrea determinada:
Al servidor principal registràrem en total 8052 connexions diferents (entenent-se com diferent una combinació distinta de navegador/app, adreça IP i sistema operatiu). Com és lògic, la majoria (7252) eren des d’Espanya, però trobàrem també connexions des de l’estranger, que reflectim al següent gràfic:
Cal tindre present que la geolocalització per IP dista molt de ser una ciència exacta, a més de l’existència de serveis per amagar esta adreça com les VPN o els servidors proxy intermediaris.
Per als més frikis, pel que fa als sistemes operatius, Android regnà amb més del 43% dels oients, seguit de Windows amb un 26% i iOS amb un 20%. A gran distància, macOS i Linux.
I als navegadors, cap sorpresa: Chrome acaparà quasi un 56% dels oients. Amb menys de la meitat (22,3%), la segona plaça fou per a Safari i altres apps de l’ecosistema iOS. Firefox es quedà amb un 9,8%. A la part baixa de la taula destacà l’escàs 0,9% dels navegadors de Microsoft (Explorer i Edge).
El podcast
El mateix dia de l’inici d’emissions, i veient que al web oficial no es penjaria cap podcast fins a la segona setmana de programació, Jorge suggerí que podríem pujar-los nosaltres. I pensàrem: per què no? Primer de tot vaig reconfigurar el servidor en “mode gravació”: d’aquesta manera els programes s’enregistraven directament allà i no calia pujar-los.
Hèctor i jo ens alternàrem durant eixa setmana per enviar l’àudio a les hores que hi havia programació (recordeu que la resta era la selecció musical de Caixa de Ritmes). Com els programes s’emmagatzemaven directament al servidor, podíem publicar-los extremadament ràpid: la majoria estaven disponibles menys de cinc minuts després d’acabar la seua emissió.
Com a curiositat, el total dels podcasts d’eixa setmana pesa aproximadament giga i mig. Només falta el primer Samaruc Digital, que se’ns va escapar el dilluns perquè la idea de muntar el podcast fou posterior a la seua emissió. I, per a rematar, quan anàrem a enregistrar-lo de la redifusió del cap de setmana canviaren l’horari a l’últim moment, així que se’ns escapà altra vegada.
Conclusions
La feina d’eixos 35 dies, encara que de vegades provocà més d’un maldecap, fou molt gratificant. Més encara quan, mesos després de tancar el servei d’emissió en directe, vaig generar finalment les estadístiques. Les xifres eren molt superiors al que pensàvem, mostrant les ganes (o curiositat, per què no) que tenien els valencians d’escoltar À Punt, encara que aleshores només fóra una llista de cançons amb falques intercalades.
Esta expectació també la va manifestar el diputat Fran Ferri a la comissió de control d’À Punt a les Corts. Per a la nostra sorpresa, va mencionar el servei d’streaming que havíem posat en marxa, encara que de forma indirecta:
Com heu comprovat a este article, no teníem equips d’última generació, ni plataformes multimèdia, ni infraestructures de cloud computing d’eixes que has de vendre un renyó per pagar la quota mensual. Només connexions i equips d’anar per casa, però ganes de proporcionar el servei amb tota la dignitat possible. I això, moltes vegades, és més important que comptar amb uns recursos tècnics faraònics.
Mostra d’això és que, a hores d’ara, el nostre microsite per a la ràdio segueix actiu i funcional. El perquè: a abril, el web provisional d’À Punt donava pas al definitiu, canviant de disseny i proveïdor tecnològic. I, des d’aleshores, el senyal en directe de la ràdio es proporciona en format de vídeo. Un absurd que malbarata dades mòbils i impedix la reproducció en segon pla a l’aplicació.
Nosaltres corregim esta anomalia convertint en temps real l’aberrant stream de vídeo a àudio MP3 normal i corrent. Així, el nostre web és l’únic lloc on es pot escoltar el directe de la ràdio d’À Punt en segon pla als mòbils i amb un format d’àudio estàndard. Com comentava abans, moltes vegades tindre els mitjans més punters no implica donar un servei d’alt nivell.