Un tomb pels centres emissors valencians (III): el Bartolo

Reprenem les nostres aventures tractant de descobrir des d’on emeten les diferents ràdios i televisions d’arreu del territori valencià. En esta ocasió posem rumb cap a les comarques del nord per a visitar el centre emissor del Bartolo, que n’és un dels principals i dona servei a una part considerable del territori. La visita s’ha hagut de fer en dos ocasions amb setmanes de diferència. Les condicions pandèmiques van propiciar un tancament perimetral i, a més, cal sumar-hi una forta nevada al pic del Bartolo que impedia poder realitzar mesures d’una forma normal.

El Bartolo, un centre caòtic

Estem davant del principal centre emissor de les comarques del nord. Hi trobem infinitat de serveis: TDT, FM, WiMAX, repetidors de radioafició, serveis de radiotaxi… i no és debades: el Bartolo té una situació privilegiada. A uns 740 msnm i a uns escassos 3,5 km de la costa la visibilitat és extraordinària, sense cap obstacle que impedisca les ones arribar allà on deuen.

Situat al nord de la ciutat de Castelló de la Plana, arribar al Bartolo és senzill si agafem la carretera N-340a. De seguida s’hi visualitzen els senyals que dirigeixen cap al Desert de les Palmes, el parc natural on es troba. S’ha d’anar alerta a l’hora de pujar per la gran quantitat de ciclistes que hi ha. Les corbes són molt tancades i la visibilitat és reduïda: cal ascendir tranquil·lament.

El primer viatge el vam fer el dia 2 de gener, per a estrenar bé l’any. Després d’arribar a l’aparcament situat al costat del centre d’espiritualitat, vam començar la pujada. A simple vista ja distingíem la creu i totes les torres, de les quals diferenciàvem dos grups.

Visió general del Bartolo. Distingim dos grups de torres.

La pujada va durar uns tres quarts d’hora. El dia havia eixit inusitadament clar i la visibilitat era excel·lent, i en arribar dalt vam comprendre de seguida per què el Bartolo concentra tantes emissions de radiocomunicacions: deu ser dels pocs llocs des d’on es pot albirar simultàniament el Penyagolosa, Morella i els parcs eòlics dels Ports i el Matarranya, el Delta de l’Ebre, les Columbretes i el Montgó.

Després de retornar a la realitat, vam posar-nos mans a l’obra amb allò que ens interessa: esbrinar els serveis ubicats en cada caseta. Decidírem començar pel grup de torres més proper a la capital de la Plana, que està format per 6 torres alineades de sud-oest a nord-est.

Plànol general de les casetes que hi ha al Bartolo.

El primer emplaçament que ens trobem només arribar dalt (caseta 8) és el de la COPE, una gran caseta blanca i de la qual ixen nombrosos coaxials cap a una torre situada uns metres més a dalt.

Notícia a la premsa sobre l'inauguració de l'emissor de COPE Castelló

Estat actual de la caseta de la COPE (núm. 8) i inauguració de l’emissor, extreta del documental «50 años de COPE Castellón».
Màstil de la COPE (núm. 8).

A la torre observem uns quants dipols enfasats en forma de X per a dotar a les emissions d’una polaritat mixta. També hi ha un parell d’antenes per a enllaçar cap als estudis situats a Vila-real.

Just al costat nord-est de la gran caseta de la COPE en trobem una altra molt més xicoteta (caseta 7), fins al punt que té la torre i els comptadors elèctrics a fora i sense cap classe de tancament perimetral.

Torre des d’on suposadament emeten Spektra i altres (núm. 7).

No se sentia cap soroll, però ens va cridar l’atenció que a la torre hi havia un panell de TDT lluentíssim i d’un color roig molt intens; i quant a FM, una Yagi i quatre dipols. Com que el múltiplex pirata més nou de Castelló és el que entre altres conté Spektra TV, deduïm que emet des d’eixa caseta i potser també la ràdio corresponent, però no molt més i a poca potència, ja que no hi ha ventiladors en funcionament.

Esta caseta (núm. 9) podria ser de PRISA.

Després de la caseta de COPE, caminant cap al sud-oest en trobem una altra (caseta 9, potser de PRISA?). Es tracta d’una caseta de color verd, on comptem fins a quatre antenes Yagi dirigides cap a la Plana, una enorme parabòlica per rebre senyal de satèl·lit i un parell d’antenes dedicades per a radioenllaços.

Les instal·lacions d’Atresmedia (núm. 10) compten amb un generador a combustible.

Trobem a continuació la gran creu de formigó i, al costat, una caseta verda (10) i una torre amb dipols. L’estructura de la torre i caseta ens recorda molt a les que vam trobar en les instal·lacions d’Atresmedia d’Alginet. En esta torre, els elements radiants no miren només cap a la Plana, sinó que també ho fan cap al nord, atorgant així un feix cap a les comarques dels Ports i el Baix Maestrat. També disposa d’antenes sectorials de telefonia mòbil (Vodafone) i, naturalment, de radioenllaços dirigits cap a la ciutat.

Si seguim un poc més endavant (sí, hi ha moltes instal·lacions!), trobem a la nostra dreta una caseta blanca (11) amb una torre composta per diversos elements radiants de diferent tipus: dipols, dipols en forma circular, dipols creuats i antenes Yagi. Vam veure tota classe d’aparells escampats per terra, fins i tot diversos antics panells de televisió que potser podrien ser de quan Localia emetia en analògic.

Emplaçament 11, amb panells de televisió per terra. Arribats a este punt ja comencem a pensar que hi ha massa casetes per a tan poques ràdios.

Ja en l’extrem sud-oest d’este grup de torres, hi ha una última caseta (12 al plànol) pertanyent, pensem, a l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Des d’esta ubicació imaginem que emetia la ràdio universitària de l’UJI i es presten o es prestaven serveis de comunicacions per a la policia local.

Així, a mesura que passàvem per les diferents torres, vam anar prenent mesures mitjançant un portàtil, un SDR, un tros curt de cable coaxial com a antena i tres atenuadors de 20 dB cadascun, de tal manera que les emissores rebudes amb més potència tenien més probabilitats d’eixir des de la torre en qüestió. Abans de començar a mesurar, ens preguntàvem com era possible que hi hagués tal quantitat de torres per a tan ‘poques’ ràdios emetent. No tardaríem massa a comprendre què estava passant.

A continuació, vam dirigir-nos cap a l’altre grup d’antenes, el plat fort de la jornada: la part del cim, on podem comptar fins a 8 torres (incloent-hi l’emissor principal de Cellnex) ben juntes en una àrea reduïda.

A mesura que es puja pel camí cap a l’emissor principal, es veuen a la banda esquerra tres casetes. La primera d’elles (caseta 6) ha de ser la d’ACPV, ja que ara té cartells de Cellnex. Consta d’una torre amb dipols enfasats, també alguns en forma de X, i panells de TDT. Hi trobem també grans antenes de radioenllaços mirant al Caro i a Calicanto, a més d’algunes antenes de recepció de satèl·lit que podrien ser senyal que s’han emés altres continguts des d’allà. A més, també hi veiem diverses antenes de WiMAX.

Torre d’ACPV (núm. 6), des d’on s’emetia TV3. Es poden observar les grans antenes que enllaçaven amb el Caro i Calicanto.

La següent caseta (núm. 5) és d’Iberdrola, i vista des del camí pareix una casa normal amb porta i finestres. Comprovem amb decepció, però no amb sorpresa, que estes instal·lacions alberguen també antenes de TDT, quasi segur pirates.

A l’esquerra, instal·lacions de la Generalitat Valenciana (núm. 4).

A la tercera caseta (núm. 4) trobem una torre que, per les antenes que té, ha de ser la de la Generalitat Valenciana. A més de dipols i antenes Yagi per a FM i panells descolorits de TDT, trobem una quantitat de radioenllaços més gran que el que es podria esperar, a més d’alguns monopols. Això és perquè, a més de transportar i emetre els senyals de l’espai públic de comunicació de les valencianes i els valencians, les instal·lacions de la Generalitat estan dedicades també al 112 i a la xarxa Comdes, tal com hem mencionat ja en altres articles.

Les dues torres de Cellnex (núm. 1).

A mà dreta podem vore, al costat del vèrtex geodèsic, la caseta principal de Cellnex (caseta 1). És ben gran i, com al Vedat, inclou una vivenda, romanalla dels temps en què hi havia un tècnic permanentment a l’emissor. La instal·lació consta de dos torres, una d’emissió i una altra d’enllaços. Ens centrem en la torre més gran, on hi ha nombrosos panells de TDT, tots ells enfasats i posicionats de forma omnidireccional, cobrint els 360°. El mateix ocorre amb les antenes d’FM en forma de panell que hi trobem pocs metres avall. Des d’esta torre s’emeten tots els múltiplex estatals i el múltiplex local (TL03CS). De ràdio hi trobem les emissores d’RNE i un parell de privades, com veurem un poc més endavant.

Finalment, hi ha un parell més d’instal·lacions. Al costat de la caseta de la Generalitat i damunt d’una paret vertical que oferix una vista espectacular, trobem les instal·lacions de l’URE, amb els repetidors de radioaficionats corresponents en VHF i UHF.

Visió general, d’esquerra a dreta, de la torre de la Generalitat (núm. 4), el repetidor d’URE Castelló (sense número) i l’altra torre d’emissores pirata (núm. 2 també).

A la torreta d’URE hi ha les antenes dels repetidors. Hi podem vore dos antenes Yagi com a entrada d’un d’ells, cosa que causa que només es puga utilitzar des d’algunes direccions. Al costat, hi ha una altra torre (núm. 2) on podem vore antenes d’emissió d’FM i de TDT, i prop de la caseta observem també una parabòlica blava com les d’HolaWifi.

Un poc més cap a l’est, i ja darrere de la muntanya però al costat de l’URE, arribem a una caseta (núm. 3 al mapa) amb dipols, yagis i panells de TDT que pensem que és la caseta dita “de Marzá.

En primer pla, la caseta de Marzá (núm. 3).

Quan ens disposàvem a prendre mesures d’este segon grup de casetes, un esdeveniment inesperat va frustrar l’excursió. Estant enmig de totes eixes antenes, el portàtil amb què féiem les mesures es va tornar carabassa, presumiblement a causa de la gran quantitat d’energia de radiofreqüència, ja que el Bartolo és un dels emissors més potents del territori. En concret, el trackpad del portàtil va començar a registrar clics sense parar i va obrir més de 50 instàncies d’SDR#, el programa de visualització de l’espectre. Això causà que Windows es penjara i va caldre una apagada forçosa que va deixar fitxers importants d’SDR# a mig escriure. Quan vam tornar a provar en una ubicació més a cobert dels emissors principals, SDR# no s’iniciava, de manera que no podíem fer res més. Per això i perquè teníem pressa, vam haver d’avortar la missió i vam baixar i tornar a casa amb un regust un poc amarg de faena a mig fer.

Filomena colpeja fort

A penes una setmana després de la frustrada primera excursió, un potent temporal va sacsejar tot el país. Una gran capa blanca cobria el Bartolo i les autoritats van tallar la pujada, impedint-nos tornar a acabar les mesures que teníem pendents.

Vore el Bartolo nevat sempre és una estampa preciosa, però només unes hores més tard coneixeríem una de les cares amargues d’este temporal. Les temperatures van baixar encara més i començaren a formar-se plaques de gel a les torres. El resultat per a algunes d’elles va ser desastrós. Després de quaranta anys de servei, la torreta de l’URE va cedir.

Qui va dir que les segones parts no són bones?

Setmanes després del temporal i del dur confinament perimetral ordenat per la Generalitat Valenciana, estàvem ansiosos de tornar a fer alguna excursió. D’entre moltes opcions (i se’ns acumulen més i més), vam decidir tornar i acabar el que teníem pendent.

Així doncs, el dia 13 de març (en dates en què tindrien lloc les festes de la Magdalena) vam tornar cap a Castelló de la Plana. Exactament igual que l’altra vegada, Albert va voler parar al Lidl que hi ha a l’entrada de la ciutat per a comprar l’esmorzar i reposar forces, convertint esta parada matutina en una espècie de tradició cada volta que es passa per la capital de la Plana. Allà es va unir Hèctor a la comitiva i vam pujar xino-xano per la carretera del Desert de les Palmes, no sense que Albert, que conduïa, ens provocara algun esglai. Després vam completar de nou el camí a peu fins al cim del Bartolo.

La primera cosa que ens va cridar l’atenció és que totes les casetes de la part del cim excepte la de Marzá tenien a la porta un cartell del parc natural, que volia contactar amb els propietaris. No sabem quina en pot ser la causa.

Nova torre de l’URE instal·lada i efectes col·laterals en la torre de l’Imperi, que està torta, i en un radioenllaç de la GVa, que té un bony notable.

Ara sabíem a què ens enfrontàvem, així que, conscients que el trackpad pogués tornar-se boig de nou, vam anar amb un ratolí extern. Bromes a banda (tot i que no ho és), esta vegada també disposàvem de nou material per fer mesures. Uns dies enrere, Hèctor havia rebut un filtre de rebuig de tota la banda comercial d’FM i, a més, disposava d’un SDR que pareixia haver quedat ensordit. Això ens va vindre de meravella per a fer excursions a repetidors, ja que ens permet rebre els senyals amb major facilitat i sense que saturen el receptor.

Vam dur a terme les mesures de manera sistemàtica: sense tocar els nivells de guany ni cap altre paràmetre, vam parar-nos en diversos punts i vam anotar la potència amb què s’hi rebia cada emissora. A partir de totes eixes dades, de les zones d’ombra que genera la muntanya mateixa i dels suposats diagrames de radiació, hem intentat deduir què emet des de cada caseta, i pensem que no anem massa errats.

Esta vegada vam realitzar les mesures de dreta a esquerra, és a dir, des de Marzá fins a la suposada torre de l’Ajuntament de Castelló. Això sí, amb certa temor que l’ordinador es tornés a quedar penjat per la forta radiació de la torre de Cellnex. No va ser el cas, per sort.

EL BARTOLO
Freq. (MHz) Emissora
Caseta 3 (Marzá)
90,0 Peque Radio – Castelló
92,2 Ràdio Vila-real / Radio 4G – Castelló
92,5 Radio Voramar / esRadio – Castelló
105,4 Radio Marca – Castelló
Caseta 2
87,7 Radio el Buen Pastor
94,0 Relax FM
98,3 Activa FM – Castelló
100,0 Futura Latina
101,9 Muy Buena – Castelló
106,4 Radio Avivamiento
Caseta 1 (Cellnex)
89,3 RNE Radio Nacional – Comunitat Valenciana
90,3 RNE Radio Clásica
92,8 RNE Radio 3
95,5 RNE Radio 5 – Castelló
105,1 Los40 Dance – Castelló
107,5 Radio María
Caseta 4 (Generalitat)
103,7 À Punt
Les referències geogràfiques són les publicitades per les emissores per als seus senyals.

No podem distingir si les que pensem que emeten des de la caseta de Marzá no ho fan des de la d’ACPV, però com que a la primera sonaven ventiladors i a la segona no, ens aventurem a dir que no ix cap senyal des de la caseta d’ACPV.

Una vegada teníem este grup fet, vam desplaçar-nos al següent. Si recordeu el que hem dit abans, a una de les torres hi havia un panell de TDT que feia poc que estava instal·lat i des d’on s’emetia amb tota probabilitat el múltiplex que conté Spektra TV. Doncs bé, cap sorpresa:

EL BARTOLO
Freq. (MHz) Emissora
Caseta 7 (Spektra)
102,4 MDT Radio – Castelló
107,2 Spektra FM – Castelló
Les referències geogràfiques són les publicitades per les emissores per als seus senyals.

Uns metres més endavant trobem el màstil de la COPE:

EL BARTOLO
Freq. (MHz) Emissora
Caseta 8 (Ábside Media —COPE—)
90,6 COPE – Castelló
91,7 Cadena 100 – Castelló
Les referències geogràfiques són les publicitades per les emissores per als seus senyals.

Només quedaven ja tres torres i teníem clar que una de les casetes al costat de la creu era d’Atresmedia. Abans, però, ens en trobem amb una altra. Efectivament, es tracta d’una torre de PRISA (Radio Castellón).

EL BARTOLO
Freq. (MHz) Emissora
Caseta 9 (Prisa – Radio Castellón)
91,2 SER – Radio Castellón
94,8 Los40 – Castelló
Les referències geogràfiques són les publicitades per les emissores per als seus senyals.

No ens sorprén trobar emissores de Radio Castellón, sinó trobar-ne només eixes.

Ens apropem, ara, a la torre d’Atresmedia. Com en la resta d’ocasions, comprovem amb l’SDR i el filtre de rebuig d’FM què hi ha. Hi trobem les següents emissores:

EL BARTOLO
Freq. (MHz) Emissora
Caseta 10 (Atresmedia)
88,7 Onda Cero – Castelló
99,2 Onda Cero – Vila-real
100,8 Europa FM – Castelló
Les referències geogràfiques són les publicitades per les emissores per als seus senyals.

Finalitzem el nostre recorregut a l’última torre, en la que ja trobem les emissores que queden de Radio Castellón (i alguna més):

EL BARTOLO
Freq. (MHz) Emissora
Caseta 11 (Prisa – Radio Castellón (2))
97,1 Dial – Castelló
104,7 Kiss FM – Castelló
105,8 Los40 Classic – Castelló
Les referències geogràfiques són les publicitades per les emissores per als seus senyals.

A l’última caseta (la de l’ajuntament) no sembla que emeta cap ràdio FM.

Resulta com a mínim curiós que el grup audiovisual més gran de Castelló tinga les seues emissores a diferents emplaçaments: dos que pareixen ser de la seua propietat i, per últim, Cellnex (on es troba Los40 Dance).

EL BARTOLO
Freq. (MHz) Emissora
Ubicació desconeguda
88,4 Código FM
94,4 Remember FM / La Maxi Radio – Castelló
Les referències geogràfiques són les publicitades per les emissores per als seus senyals.

Després de fer totes les mesures i comprovacions, trobem algunes absències: d’una banda, Código FM al 88,4 es trobava apagada. No és estrany, ja que esta emissora es troba durant dies i setmanes apagada: quan torna és només per funcionar durant unes hores.

L’altra gran absència és la portadora que hi ha al 88,0. No estava a cap dels emplaçaments. Al principi vam pensar que, potser, fóra una coincidència i estigués apagada. De totes maneres, mai està de més comprovar-ho, així que vam connectar-nos a l’SDR remot que té Hèctor i allà estava, arribant com un tro. Desconeixem on es troba, però ha de ser un lloc privilegiat i emetre amb potència per arribar a les comarques de més al sud, tal com s’ha comentat alguna vegada a l’ELXMÈDIA Xat.

La tele no es deslliura de l’examen

El llarg període de temps que ha passat des que vam fer la darrera excursió ens ha permés, com déiem abans, millorar el nostre equipament. Una d’eixes millores ha sigut l’adquisició d’un mesurador de camp sense massa pretensions que ens servix per a fer amb la TDT una cosa pareguda a la que fem amb les ràdios FM.

Com que la TDT emet a freqüències més elevades, les ones es comporten de manera diferent. Així, no són tan propenses com l’FM als fenòmens de difracció, i el fàding espacial es nota molt més: allò que en un lloc es rep d’una manera, dos metres més enllà es rep prou diferent. Llavors, amb la TDT no hem sabut localitzar des de quina caseta emet cada múltiplex, perquè damunt tots els panells de TDT es troben a l’àrea del cim excepte el de Spektra, que sí que s’ha pogut distingir.

La potència és suficient perquè només haja calgut el mesurador de camp sense cap tipus d’antena.

EL BARTOLO
Canal Freq. (MHz) Múltiplex Televisions Ràdios
21 474 RGE2
  • Clan
  • Clan SD
  • Teledeporte
  • Teledeporte SD
  • DKiss
  • RNE Radio Clásica
  • RNE Radio 3
  • RNE Radio Exterior
  • SER
  • Los40
  • Dial
  • Kiss FM
  • Hit FM
  • esRadio
22 482 RGE1_VAL
  • La 1 – Comunitat Valenciana
  • La 1 SD – Comunitat Valenciana
  • La 2
  • La 2 SD
  • 24h
  • 24h SD
  • RNE Radio Nacional – Comunitat Valenciana
  • RNE Radio 5 – València
23 490 Pirata
  • Dragoi TV Romania
  • Spektra TV
  • Canal Cultura Gitana (carta d’ajust)
  • Spektra FM
25 506 MPE5
  • Atreseries HD
  • BeMad TV HD
  • RealMadrid TV HD
  • TEN
  • Los40 Classic
  • Los40 Urban
  • Radiolé
34 578 Pirata
  • Teve4
  • TV La Vall
35 586 MPE3
  • Telecinco
  • Telecinco HD
  • Cuatro
  • Cuatro HD
  • FDF
  • Divinity
38 610 MAUT_VAL
  • À Punt
  • À Punt HD
  • La 8 Mediterráneo
  • BOM Cine
  • À Punt
39 618 Pirata
  • TV Nacional 1
  • TV Nacional 2
  • TV Nacional 3
  • TV Nacional 4
  • TV Nacional 5
  • TV Nacional 6
  • TV Nacional 7
  • Radio Test 1 (Pepe Radio)
  • Vida FM
40 626 MPE2
  • Antena 3
  • Antena 3 HD
  • laSexta
  • laSexta HD
  • Neox
  • Nova
41 634 Pirata
  • TV Almassora
  • TV Borriana
  • TV Onda 4
  • Logos TV (sense emissió)
42 642 TL01CS
  • Televisió de Castelló
  • MediTV
46 674 MPE1
  • Disney Channel
  • Paramount Network
  • DMax
  • Gol
  • Cadena 100
  • Radio Marca
  • Vaughan Radio
  • Radio María
48 690 MPE4
  • Boing
  • Energy
  • Mega
  • Trece
  • Onda Cero
  • Europa FM
  • Melodía FM
  • COPE
  • Rock FM

Es pot comprovar que, tot i que hi ha alguns múltiplex pirata, no n’hi trobem ni de lluny tants com a València.

Després de tanta estona a dalt del Bartolo, vam començar a baixar xino-xano cap a on havíem deixat el cotxe, que eren quasi les 2 de la vesprada i la gana ja apretava una miqueta. Vam dinar a l’ermita de la Magdalena i vam pujar al Castell Vell per a fer DX. La veritat és que vam fer bones caces tant en FM com en AM, com ara algunes emissores algerines, algunes balears i —sorpresa!—  la que a l’ELXMÈDIA Xat anomenem “Radio Exterior de Castellón” (l’emissió en OM de Radio Castellón, que no es capta a Castelló però sí a Michigan, EUA). El dia no podia anar millor, fins que furonejant on no havíem pensat abans ens vam endur alguna sorpresa.

Dotors en les bandes d’enllaços

Una de les coses que teníem pendents des de fa temps era la captura dels enllaços analògics d’alguns dels canals locals que conformen els múltiplex pirata. Disposats a trobar-los, Albert va desplegar el seu dipol i va connectar l’SDR a l’ordinador. Després d’escanejar per diferents bandes, va arribar als 1600 MHz, on sí que en va trobar, d’enllaços, però no els que n’esperàvem.

En comptes de trobar enllaços de televisió, ens vam topar amb un bon grapat de diferents ràdios, on alguns d’ells estaven duplicats. També vam trobar-nos amb un mort vivent.

Freq. (MHz) Emissora
863,4 RNE Radio 5 – Castelló
863,54 RNE Radio Nacional – Comunitat Valenciana
865,5 COPE – Castelló
867,6 RNE Radio 5 – Castelló
1661,9 Los40 – Castelló
1663,1 (Desconegut)
1664,8 Vox UJI Ràdio
1665,1 Onda Cero – Castelló
1666,4 SER – Radio Castellón
1667 Europa FM – Castelló
1667,55 SER – Radio Castellón (emissió en mono)
1668,2 Onda Cero – Vila-real
Les referències geogràfiques són les publicitades per les emissores per als seus senyals.

Vox UJI Ràdio, la ràdio universitària (batejada abans que el partit polític existira), va deixar d’emetre per FM fa més de 5 anys. Tanmateix, ahí ens la vam trobar: en la banda de radioenllaços transportant fins i tot l’RDS. Com que no donàvem crèdit, vam comparar el que sentíem amb l’emissió online per si era algú reutilitzant equips de l’UJI, però coincidia. Quan Vox UJI Ràdio apagà en l’FM, a algú se li va oblidar apagar el radioenllaç, i encés continua sense ningú que el reba, balafiant energia i diners públics.

Pel que fa a la resta, ens va sorprendre trobar tantes emissores que pugen el senyal per radioenllaç analògic, tot i que potser en alguns casos pot tractar-se de redundància per a un enllaç principal via IP. Algunes emissores apareixen per duplicat, presumiblement per a enllaçar tant al Bartolo com a les instal·lacions d’OM.

Fet tot això, i en vista de l’hora que era, vam començar a baixar, que a més teníem ja el cap com un bombo de pensar tanta estona en ràdios, televisions, freqüències i antenes. A més, excepte en el cas d’Hèctor, encara quedava una horeta de viatge cap a casa. Òbviament, no sense abans parar de nou al Lidl de Castelló per a berenar: el que va davant va davant.

Conclusions

En primer lloc, volem reconéixer la paciència i l’interés de qui ens llig per haver arribat al final després de tremenda turra. Se’ns ha quedat un article llarg, però és el que passa quan anem al que és pràcticament l’únic emissor de quasi tota una província i hi mirem moltes coses.

Justament per eixe motiu ja sabíem de bestreta que el Bartolo era el punt d’emissió de bàsicament totes les ràdios que donen servei a Castelló de la Plana, de manera que els principals coneixements que extraem de l’excursió són relatius a la millora de les tècniques que utilitzem per a obtindre la informació que volem.

Tanmateix, hem aconseguit esbrinar en quasi tots els casos la caseta que alberga cada emissora. Quant a coses destacables o sorprenents, podem citar que Prisa tinga les seues emissores escampades per tot el Bartolo amb 3 casetes diferents, el “mort vivent” que és el radioenllaç de Vox UJI Ràdio, i també l’absència al Bartolo de la potent portadora dels 88,0 MHz. Caldrà seguir investigant. Ja contarem les troballes que fem, junt amb les visites a Orpesa i la Vall d’Uixó que hem dut a terme ja. Fins a la pròxima entrega!

Les fotos són d’Albert.

 

Capítols anteriors: