El descrèdit dels informatius d’RTVE: conseqüències de la mala praxi periodística

Jorge

Des de fa uns anys, els treballadors d’RTVE estan lluitant per treballar en llibertat informativa i creativa. Vagues, escrits, mobilitzacions en les xarxes socials… tot el necessari per a visibilitzar la situació que s’està vivint actualment a la radiotelevisió. Però, com hem arribat fins a este punt?

El 2012 la llei d’RTVE va ser modificada per a escollir el seu consell d’administració “a dit” i, per tant, ser controlada pel partit amb majoria absoluta. Des d’aleshores, la radiotelevisió espanyola ha deixat de ser la principal referència informativa en l’àmbit nacional i europeu i la seua credibilitat ha anat minvant fins a uns mínims inferiors a l’etapa d’Alfredo Urdaci.

La parcialitat de la direcció imposada pel Govern ha desembocat en una informació completament esbiaixada i la creació d’una “redacció paral·lela” per a fer-la servir sense cap oposició, arraconant o fent fora a tots els redactors no disposats a manipular.

Recentment s’han anunciat les dimissions de l’editora de l’informatiu territorial de TVE al País Valencià, Arantxa Torres, i d’Enrique Pallás, cap d’informatius. El motiu principal ha sigut la decisió per part de la direcció d’impedir l’emissió de les declaracions realitzades per la secretària d’Estat de Comunicació, Cármen Martínez Castro. Un cas que ve marcat també per les últimes reivindicacions del moviment ‘Mujeres RTVE‘, com els “divendres negres” i l’etiqueta ‘#AsíSeManipula’.

L’últim cas de manipulació s’ha donat este dimarts 22 de maig a La mañana, amb la detenció d’Eduardo Zaplana, ja que va ser exclosa dels continguts del programa. Normalment este espai no sol incloure notícies de temàtica política però revisant programes de dates significatives com els del dia 25 i 26 d’abril (filtració del vídeo de Cristina Cifuentes) podem vore que es parla de l’assumpte, i en el cas del segon dia, durant més de 30 minuts.

Altre cas cridaner i relativament recent és el tractament de la manifestació “Per un finançament just” en novembre de 2017. Les reivindicacions no van tindre cap cobertura als Telediario d’eixe mateix dia. L’endemà va ser tractat solament amb imatges de la manifestació i les declaracions de la ministra d’ocupació Fátima Báñez.

Per altra banda, a l’Informatiu territorial es va informar de la manifestació el dilluns 20 de novembre, ja que no hi ha desconnexions regionals els caps de setmana. En este cas, va tindre el seu espai als titulars i van aparéixer els principals convocants de la manifestació.

Portant la vista arrere, trobem la mort de Rita Barberá. Als Telediario van elogiar la seua figura i les referències al seu processament com imputada o crítiques de polítics van ser pràcticament insignificants.

Una setmana després, el programa Informe semanal es va fer ressò del succés. Sense tindre encara cap informació de l’autòpsia, el programa va responsabilitzar de la seua mort a “l’assetjament per part dels mitjans de comunicació i alguns polítics”, posició compartida pel Partit Popular.

Després que el Consell d’Informatius demanara explicacions a Jenaro Castro, director d’Informe semanal, Castro els acusà de traure conclusions falses del reportatge, dient textualment que el programa “se hace eco de un debate sobre […] la propia imagen y la presunción de inocencia“. Però si escoltem la primera frase del reportatge, esta argumentació queda totalment invalidada: “Rita Barberá fallecía de un infarto tras prestar declaración ante el Tribunal Supremo, bajo una fuerte presión mediática“.

Mesos més tard, el 5 de febrer de 2017, EL MUNDO va fer públics els resultats de l’autòpsia. Cap dels programes informatius més rellevants de TVE van tractar la notícia. Segons un informe fet pel Consell d’Informatius, Sergio Martín (presentador de Los Desayunos) va argumentar que “no tenien tota la informació necessària“. Per altra part, l’editora del Telediario 2, María Eizaguirre, va donar a entendre que “ja no era notícia” el dilluns 6.

Però no podem oblidar que parlar d’eleccions és parlar de TVE. Bé, era. L’especial per les eleccions autonòmiques i municipals realitzat per La 1 va ser un exemple clar de parcialitat en favor del partit del govern. El fet que el PP superara al PSOE en vots va ser destacat sense citar els milers de sufragis perduts per part del Partit Popular o que València i Madrid podrien deixar de ser governades pel PP.

A més, la direcció del programa no tenia previst el desplaçament d’un equip a la seu de Compromís a València, malgrat que les enquestes mostraven que la coalició podria ser decisiva per a la pròxima alcaldia de València capital. Encara que els resultats es van confirmar, el programa va continuar negant-se a traslladar un equip tècnic.

Estos fets, entre altres, no van passar desapercebuts pels espectadors que van castigar una altra vegada a La 1. La cadena pública deixava de ser líder en la nit electoral, on sempre havia destacat.

Tornant al present, ens trobem amb l’aprovació d’una nova llei d’RTVE, sense la col·laboració de l’actual govern. El mètode per a escollir el Consell d’Administració, així com la seua presidència, serà per concurs públic.

D’este fet han passat més de 6 mesos i encara no hi ha cap renovació. Recentment apareixia a la premsa que els presidents del Congrés i el Senat havien bloquejat l’inici del concurs al·legant l’existència de “deficiències jurídiques” i dubtes sobre “el compliment de la Llei de Concursos Públics”. Per a demà s’ha convocat la Mesa del Congrés, on es valorarà si les incidències detectades s’han solucionat. Esperem que així siga i la necessària renovació de RTVE comence a caminar.