Este matí el diari La Veu ha publicat que, tal dia com hui de 1997, la Generalitat Valenciana va començar a interferir el senyal de TV3 durant els partits de futbol.
Tal dia com hui de 1997 van començar a aparèixer interferències en el senyal de TV3 durant les retransmissions de partits de futbol. ACPV va denunciar pels fets uns contractistes vinculats amb Canal 9https://t.co/X5OSUxif0Q
— Diari La Veu (@diarilaveucat) January 25, 2019
He considerat adient recuperar un text al respecte ja publicat al lloc web “previ” a ELXMÈDIA. Per a contextualitzar, estem a mitjans dels anys 90. En aquella època el partit de Primera Divisió en obert de cada setmana s’emetia per les autonòmiques. A les CCAA sense canal de televisió, els encontres eren oferits per La 2 en desconnexió regional. Per exemple, a Elx podia rebre la narració de TVE mitjançant l’emissió de La 2 al canal 65 (emissor de Carrascoy a Múrcia).
Pel que fa a les emissions de TV3 a través dels repetidors d’Acció Cultural del País Valencià, arran d’un pacte amb la Generalitat els senyals de TV3 i Canal 33 s’intercanviaven a l’hora del futbol. D’esta forma, TV3 furtava menys audiència a Canal 9, ja que la freqüència de Canal 33 comptava amb una taxa de penetració i cobertura menors.
En 1996, quan Eduardo Zaplana arribà a la presidència de la Generalitat, ACPV denuncià públicament que l’ús del valencià a RTVV havia minvat considerablement, incomplint la seua Llei de Creació. Radiotelevisió Valenciana ignorà les queixes i Acció Cultural reaccionà donant per cancel·lat l’acord d’inversió de les freqüències i deixant d’intercanviar TV3 i Canal 33 les nits de futbol.
TV3 guanyà seguiment perquè un gran nombre d’espectadors preferia els seus narradors, per a desgràcia de Canal 9. Ja en 1997, començaren a aparéixer interferències al senyal de TV3 només durant els partits de Primera Divisió. Evidentment, la degradació en la qualitat de recepció provocà que la gent sintonitzara sí o sí Canal 9 a l’hora del futbol.
Com podeu veure, ACPV superposava rètols reivindicatius i informatius durant les interferències, reportant l’atac radioelèctric que estava rebent. A més a més, arribà a emetre programació pròpia directament des dels repetidors per a botar-se la interferència, que no afectava els centres emissors pròpiament dits sinó que era injectada al senyal d’enllaç de TV3 que els alimentava.
Al següent vídeo trobem un d’estos programes propis. Dins d’ell s’emet una roda de premsa convocada per ACPV arran d’un altre conflicte amb RTVV, generat quan aquesta última apagà el repetidor de TV3 a la Safor per engegar a la mateixa freqüència Notícies 9, l’incipient segon canal autonòmic valencià:
En comprovar que la interferència persistia dissabte rere dissabte, ACPV va acusar Canal 9 de provocar les distorsions al senyal i interposà una denúncia. La Generalitat Valenciana replicà que tot eren invencions i que les interferències les provocava la mateixa Acció Cultural per a difamar i desgastar el govern d’Eduardo Zaplana.
A finals de juny de 1997, després d’intenses recerques, els tècnics d’ACPV trobaren l’origen del senyal interferent: es generava a una nau industrial ubicada a un polígon de Riba-roja de Túria i propietat de Pasarela, empresa de la qual Canal 9 era client habitual. Els responsables de la malifeta no eren ni més ni menys que tècnics de la xarxa de difusió de RTVV.
En el moment del descobriment, els tècnics d’Acció Cultural anaven acompanyats de la Guàrdia Civil, que identificà els autors de la interferència. També de periodistes, que aconseguiren proves gràfiques per a la denúncia interposada per ACPV.
L’episodi acabà amb una “pau pactada“: ACPV retirà la denúncia contra Zaplana i la resta dels implicats a les interferències i tornà a intercanviar TV3 i Canal 33 les nits amb futbol. Per la seua banda, RTVV es comprometia a mantindre els percentatges d’ús del valencià i expandir el seu segon canal sense xafar cap de les freqüències que venia utilitzant Acció Cultural.
Nota: la versió original d’este text (en castellà) es pot consultar punxant ací.
Estem al 2019, i ara què?
L’emissió de TV3, feta trontollar per acció i per inacció de polítics de tots dos signes durant la seua existència, deia el seu adéu definitiu a febrer de 2011. Dos anys més tard, el Tribunal Suprem dictaminà que l’executiu encapçalat per Francisco Camps no tenia les competències necessàries per a sancionar o tallar les emissions des de les torres d’ACPV.
L’entitat llançà aleshores una consulta als seus membres, preguntant-los si haurien de reactivar els repetidors de TV3. La resposta va ser majoritàriament afirmativa, però la voluntat dels socis no va ser complida i els emissors mai es van reactivar. La justificació inicial que va rondar el cap de tothom va ser que ACPV va acovardir-se davant una possible reacció de l’administració realment competent: el Govern central, presidit en eixe moment per Mariano Rajoy (PP).
Uns mesos després, els governs català i valencià signaven un conveni de reciprocitat entre les respectives televisions autonòmiques. Este acord quedava suspés després del vergonyós espectacle en què es va convertir el tancament de RTVV a novembre del 2013.
Ara, no obstant, tenim de nou un canal de televisió públic (À Punt). Existeixen opcions legals per a encabir el senyal de TV3 (el terrestre o l’internacional, no entraré en eixe debat) al múltiplex autonòmic. De fet, fins i tot podem suposar que hi ha una certa previsió tècnica al respecte si dotoregem el mux valencià:
Descriptor: Service List Descriptor
Service: 2273 (A Punt HD) digital television service
Service: 2274 digital television service
Service: 2275 (La 8 Mediterráneo) digital television service
Service: 2276 (BOM) digital television service
Service: 2277 (A Punt) digital television service
Service: 2278 digital television service
Service: 2281 (A Punt FM) digital radio sound service
Service: 2282 digital radio sound service
Els serveis en roig, sense nom, podríem qualificar-los de “prereservats”. El de ràdio i un dels de televisió segurament foren planificats per a completar (algun dia) l’oferta de canals d’À Punt, però així i tot hi hauria un que sobra, potser pensat per a la hipotètica reciprocitat.
Aleshores, què falta? Una ordre política. I parle clar i ras: res indica que el Consell encapçalat per Ximo Puig vaja a donar-la, si més no abans de les eleccions de maig. Els fets ocorreguts a Catalunya durant els últims anys, la posició de TV3 al respecte i les acusacions de “catalanistes” ja rebudes prèviament pels membres del govern del Botànic apunten que la reciprocitat d’emissions seria una potent munició per a l’oposició de cara a la llarga campanya electoral que alguns partits ja han començat. I ho han fet en termes que no ajuden precisament al Consell a polsar el botó de TV3.
Una hipotètica reedició del govern del Botànic, encara que fóra modificada, podria considerar que durant els quatre anys de legislatura es pot amortitzar (qui diu amortitzar diu esperar que el temps calme els ànims) l’activació de TV3 malgrat la (més que probablement furibunda) reacció de l’oposició.
Si es produeix un gir al Consell, com a Andalusia, no cal dir que abans trobaríem duplicats dels canals d’À Punt que TV3 (amb això dels duplicats el PP ja té experiència: quan algú insinuà que al difunt segon múltiplex autonòmic cabia TV3 perfectament, no tardaren res a omplir-lo amb còpies dels tres canals SD que RTVV explotava aleshores).
I ja que parle del segon múltiplex, acabe amb una petició des d’ací als polítics de qualsevol signe: no utilitzeu més “no tenim segon mux” com a pretext per no activar la reciprocitat. Sempre és molt còmode culpar els altres, això ningú ho dubta, però havent-hi com hi ha alternatives tècniques per a fer les coses, millor centrar-se en les que no depenen de tercers. Que en un moment donat no hi haja voluntat real o no interesse estratègicament executar certes polítiques és una altra història. Però romanços, els justos.
Fonts:
- M81PV (imatge de portada i vídeos).
- FMDX, edició de juny de 2006 (pp. 16-18).
- Reportatge “Un tomb per la vida“, revista El Temps, edició del 22 de febrer del 2011.