A ELXMÈDIA parlem molt d’À Punt però de tant en tant és bo mirar la TDT valenciana en general. En aquesta sèrie d’articles analitzarem la programació i la qualitat dels dos principals operadors a escala regional i d’algunes cadenes locals rellevants.
Comencem per la cadena que utilitza la llicència autonòmica atorgada en 2005 a la mercantil Televisión Popular del Mediterráneo, depenent de COPE: La Ocho Mediterráneo. Pretenia ser la nova Canal 9 després del tancament d’aquesta en 2013, però es quedà en un bluff, amb una programació de baix pressupost basada en una varietat insuficient i en connexions i simulcasts amb la cadena principal de COPE 13tv (pràcticament eliminats a hores d’ara de la graella).
Als programes, majoritàriament dedicats a un target d’edat avançada, tenen un gran pes les qüestions merament folklòriques i els actes festius que se celebren a terres valencianes. Julio Tormo és habitualment el responsable de les retransmissions, moltes vegades realitzades punxant (previ acord) el senyal de televisions locals de la zona en festes per retallar despeses, política que irònicament ara també porta a terme À Punt per les seues limitacions pressupostàries.
Pel que fa a la producció aliena, a La Ocho abunden sèries i pel·lícules “històriques” (podem citar per exemple Policías, en el corazón de la calle, d’Antena 3 i finalitzada fa quinze anys). És remarcable el fet que, a principis de 2018, van arribar a punxar durant un temps el senyal de la distribuïdora de continguts per a televisions locals Media TV:
Açò es complementa amb els serveis informatius de la casa formats per dues edicions diàries conduïdes per Carme Bort, llargament vinculada amb la difunta RTVV, on va presentar els Notícies 9 durant els anys més polèmics de gestió de l’ens públic. Les notícies de La Ocho, normalment centrades en la informació estrictament valenciana, no s’emeten els caps de setmana. I encara pitjor: durant tot el mes d’agost no hi ha ni un sol informatiu d’abast autonòmic (el provincial de Castelló no cau, ja que està subvencionat per institucions públiques), oferint-se a la seua franja espais de televenda. Tal deixadesa és completament incomprensible si volen ser la principal competència del nou ens públic.
Els serveis informatius també tenen un altre nom vinculat a la manipulació informativa de l’extinta Canal 9, Lluís Motes. El presentador condueix de dilluns a divendres “El Faro”, un programa de debat i opinió on ell posa la guinda sempre que pot. Encara que evidentment açò és completament lícit en una televisió privada, en un format com el que presenta potser hauria de tindre un posicionament de moderador més neutral.
Pel que fa al valencià, durant aquests anys la presència a la cadena ha anat disminuint, quedant relegat sols als informatius i a la previsió meteorològica (conduïda fins a l’obertura d’À Punt pels ex Canal 9 Victòria Rosselló i Joan Carles Fortea, que ara treballen de nou a Burjassot). Malauradament, ni tan sols els magazins que començaren a emetre’s íntegrament en valencià parlen ja en la nostra llengua.
Com hem dit, la graella pròpia de La Ocho és prou bàsica, però així i tot els demanaríem que tingueren més interés a publicar-la al seu lloc web. Sent l’únic lloc fiable on consultar la programació, és de jutjat de guàrdia que la norma siga trobar-se un bonic “Programació no definida” en accedir a la pestanya corresponent de laocho.tv:
Tanquem amb un breu apunt sobre les audiències del canal: segons dades de Barlovento Comunicación, este any s’han mogut entre el 0,4 i el 0,7% de share.