La nostra intenció és donar definicions comprensibles més que “tècnicament oficials”. Estem treballant en elles!
AM
És un tipus de modulació. Les seues segles signifiquen amplitud modulada. Era el mètode dominant de difusió durant els primers dos terços del segle XX. Actualment encara se segueix utilitzant.
A causa de la seva susceptibilitat a la interferència i a un so generalment de més baixa fidelitat, la ràdio AM es fa servir sobretot a la ràdio parlada i per a les notícies, mentre que la música va canviar majoritàriament a la ràdio FM a finals de la dècada dels seixanta i a la dels setanta. La tecnologia de ràdio AM és més simple que la de ràdio FM i el seu abast és més gran.
La banda AM fa servir les freqüències dels 531 quilohertzs als 1602 quilohertzs, més baixes que les de la ràdio FM.
Càmeres ENG
Les càmeres ENG (Electronic News Gathering) són també conegudes com les videocàmeres que porten un gravador incorporat que captura la imatge. Tant el senyal de vídeo com el de l’àudio van directament al gravador, sense necessitat de cables. Aquestes càmeres no necessiten una CCU (Unitat de Control de Càmera) per poder operar. El mateix operador és qui té a la seua disposició tots els comandaments i és el responsable de la qualitat de la imatge: enquadrada, nivell de blancs, negres, ben enfocada, utilització dels filtres, etc.
CVMC
Són les sigles de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, organisme de la Generalitat Valenciana, encara que amb autonomia en la gestió i independència funcional, encarregat de produir i difondre productes audiovisuals.
DAB
El Digital Audio Broadcasting (DAB) és una tecnologia en desenvolupament per a la difusió d’àudio en format digital. Es tracta d’un sistema bastant robust dissenyat per a receptors tant d’ús domèstic com portàtils i, especialment, per a la recepció en mòbils; per a la difusió per satèl·lit i per a la difusió terrestre i que, a més de l’àudio, ens permet introduir dades.
DAB+
El DAB+ és una evolució del DAB aproximadament tres voltes més eficient degut al còdec d’àudio AAC.
DX
Fer DX o el diexisme és l’afició d’escoltar emissores de ràdio allunyades o exòtiques. En el cas de tractar-se de radioaficionats s’entén que la comunicació s’estableix entre punts geogràficament allunyats.
FM
És un tipus de recepció de ràdio que funciona mitjançant freqüència modulada. Reben aquest nom també, els aparells que utilitzen aquest sistema.
La banda FM comercial fa servir les freqüències dels 87,5 MHz als 108 MHz.
FORTA
És la Federació d’Organismes o Entitats de Ràdio i Televisió Autonòmics, l’organització de mitjans de comunicació públics amb la finalitat de cooperar i ajudar a les seues entitats associades al compliment i desenvolupament de les seves atribucions.
FX
És l’abreviatura de freqüència. Sovint s’utilitza per a fer referència als dials de l’FM. Exemple: À Punt ja té nova fx a la Vall d’Albaida.
HbbTV
L’HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV) és una iniciativa paneuropea destinada a harmonitzar la radiodifusió (televisió) i banda ampla (Internet), de forma que l’usuari reba la informació a través d’un televisor i d’un receptor-descodificador connectat a Internet.
OM
L’ona mitjana (OM), a voltes anomenada també freqüència mitjana (MF, de l’anglès, Medium Frecuency) és la banda de l’espectre electromagnètic que ocupa el rang de freqüències de 300 kHz a 3 MHz.
Portadora
En telecomunicació, l’ona portadora o senyal portador és un senyal, generalment sinusoïdal, que es fa servir per transmetre informació mitjançant algun tipus de modulació. Per transmetre aquesta informació, per exemple dades de veu, el que es fa és modificar algun paràmetre del senyal portador en funció del senyal d’informació.
Col·loquialment quan es diu que un senyal o ona està en portadora vol dir que està emetent en silenci o, en alguns casos, amb tons.
SAMC (o també SAMCCV)
És la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana, S.A., l’empresa matriu per la qual la CVMC exerceix la funció de servei públic. Els seus objectius socials inclouen la comercialització publicitària dels seus productes o serveis i la formació i investigació audiovisual. La seua marca és À Punt Mèdia.
Streaming
La reproducció en temps real (streaming en anglés) és una tècnica que permet reproduir fitxers d’àudio i de vídeo procedents d’una xarxa informàtica, per exemple Internet, sense haver d’esperar a tenir descarregat tot l’arxiu sencer. Actualment moltes empreses ofereixen serveis i aplicacions a través d’aquesta tecnologia, per exemple: notícies, TV en directe, sistemes de video-vigilància, videoconferències, anuncis…
TDT (o en anglés, DVB-T)
És la televisió digital terrestre, una implementació de tecnologia digital que proporciona un nombre de canals de televisió més elevat i/o una millor qualitat d’imatge i so mitjançant ones de ràdio convencionals en lloc de transmissions per satèl·lit o cable.
La tecnologia utilitzada és la DVB-T a Europa, la ATSC a Amèrica del Nord i la ISDB-T al Japó. A la resta del món els estàndards encara estan per definir. La TDT és l’únic sistema que s’emet a Espanya de televisió des del 3 d’abril del 2010.
Teletext (o TTX/TXT)
El teletext és un servei d’informació en forma de text que s’emet junt amb el senyal de televisió. Necessita televisors adequats per accedir al servei; la major part de televisors que es venen des de l’any 1990 incorporen aquest sistema.
WiMAX
El WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access, en valencià inter-operabilitat mundial per accés per microones) és una tecnologia que permet realitzar transmissions de dades sense fils, utilitzant ones de ràdio en les freqüències de 2,5 a 5,8 GHz i pot tenir una cobertura de fins a 70 km.
Definicions de vídeo
| SD TV | HD TV | FULL HD TV | UHDTV / 4K |
| És l’acrònim d’Standard Definition Television que reben els senyals de televisió que no es poden considerar senyals d’alta definició (HDTV) ni de senyal de televisió de definició millorada (EDTV). | És el format d’alta definició (High Definition Television). El format HDTV només té la relació d’aspecte 16:9 a diferència del format convencional que pot utilitzar 4:3 o 16:9. La resolució de les imatges és de 1280 píxels × 720 línies i permet mostrar molt més detall comparat amb la televisió analògica de definició estàndard (720 píxels × 576 línies amb l’estàndard PAL). |
És el format d’alta definició (HD) però amb 1920 píxels × 1080 línies. Més definició que el 720. | La tecnologia 4K consisteix en una millora de la resolució de la imatge que integren els televisors actuals, la qual és capaç de quadruplicar la resolució que ens ofereix l’Alta Definició, HD o High-Definition. Aquesta tecnologia és capaç d’aconseguir els 3840×2160 píxels i també se li coneix com Ultra HD. Aquest format ja es troba a l’abast del públic i no només dels vídeos jocs com eren considerats en un inici, ja que aquesta va baixar de preu i les llars han canviat el seu Internet convencional per fibra òptica. |
4:3
Aquesta proporció ha sigut l’estàndard de la televisió des dels principis de la seua creació. A partir de l’any 2009, el format 16:9 li va prendre el relleu. Moltes voltes apareixen les dues bandes negres en la imatge, ja que actualment s’emet en format 16:9 i les pel·lícules es filmen en formats panoràmics.
Usualment es anomenat quadrat, encara que en realitat és rectangular o wide.
16:9
El format 16:9 o 1.77:1 (16 d’amplada i 9 d’alçada) és la forma de visualització de televisors i pantalles panoràmics (inclosos els alta definició) i significa que per cada 16 unitats en horitzontal tindrem 9 unitats en vertical. És un format de la relació d’aspecte, que consisteix en la relació de proporció de l’amplada per l’alçada d’una pantalla i es calcula dividint l’amplada per l’alçada de la imatge visible en la pantalla.
Aquest format, davant del tradicional 4:3, s’aproxima millor al camp de visió humà, és a dir, permet captar més informació de la realitat i així augmentar la sensació d’integrar-se a l’escena.
Font: Wikipedia (llicència CC-BY-SA)